login
Inicia sessió

register
Registra't

No deixes mai d'anar endavant

Enhorabona!

Crec que ve sent hora de dedicar-te unes linies:

Pot ser siguin moltes les raons per les quals fer-ho; fa uns quants dies que compliren els nostres huit mesets (encara es mereix el diminutiu davant de tots els que vindràn ;)!!), ja eres una LLICENCIADA, també per què pot ser, aquesta vida en comú que tan desitjem ja te un pas més endavant, per tot el que m'ajudes en tot absolutament, per fer-me somriure i per dedicar-me tants minuts de la teua vida!

No se massa bé si donar-te les gràcies o l'enhorabona, o... les dos coses. Crec que les dos, que te les mereixes!

És un moment molt important en la vida de qualsevol persona que ha passat per la universitat, tot l'esforç, les ganes, les il·lusions que has donat a una meta, per fi es veuen recompensades en un full i uns quants (bons) numeros amontonats. Ja tens un paperet més a la teua vida... Tot son paperets, papaerets que diuen que saps fer moltes coses, però realment es que saps fer-les, i molt bé! UNA MOLT GRAN ENHORABONA, amor!

Crec que s'havia de deixar constància d'aquest fet tan important... veritat, bonica?

Et dec un sopar. I dos, i tres. De moment, Pau Alabajos i l'orquestra simfònica ens esperen el dia 29 ;)! Un xicotet regal per adelantat...

T'estime des del primer minut que et vaig veure i no deixaré de fer-ho mai, princesa!!

Comentaris (1)04-07-2012 00:26:52

Tornada

Comença la por a tornar-me'n a anar, el desassossec, el flaqueig de cames, les llagrimes d'amagades, el record d'un dels millors nadals, i moltes altres coses...

Es torna a la rutina més dura, a eixa rutina d'estudi diari sense tregua i sense possibles pauses...

Tot açò recordant-te a cada minut, el que serà més dur, més costós... però ja hem decidit que no anava a ser així, hem decidit que açò ho tenim que fer al nostre favor, convertir la distància en alicient i els kilòmetres en ganes... tot fer-ho per nosaltres dos, per eixe nosequè que fa que em tornes boja, que t'estime cada dia més i que l'únic destí possible siga el nostre futur, eixe que estem construint dia a dia i que res ni ningú podrà parar.

No hi ha cosa del que estiga més convençuda!!

Gràcies per fer d'aquesta història, la història de les nostres vides, la millor història, la millor història d'amor... la nostra!

T'ESTIME princesa!

Comentaris (1)09-01-2012 22:55:16

3365

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Després de tan de temps i de tan poc alhora, no se massa bé com he pogut estar sense tu, i ara no trobe altre forma d'estar, que no sigui amb tu... et senc ací cada dia i no estàs, et senc tan a prop que es fa complicat no veure't cada matí al despertar o cada nit al anar al llit. El estimar-te s'ha convertit en una necessitat, en una necessitat tan dolça que no vull deixar que passe mai, que no pense deixar que passe mai. Gràcies per confiar-me les teues mirades, els teus somriures i gràcies per regalar-me els millors dies de la meua vida. Gràcies i mil gràcies per fer-me FELIÇ!

;)! #6

Dónes al meu món sentit.
T'estimo més que a res.

Comentaris (1)30-11-2011 10:18:32

Més que morriña

Pots ser quan torne a anar-me'n senta açò, molt més que morriña...

Se que he d'anar-me'n, jo ho vaig decidir, però em costa més que mai, ara més que mai, no vull...

Crec que la decisió que vaig prendre de vindre a passar uns dies a la terreta per una data important ha sigut la més encertada en moltíssim temps, me'n vaig més il·lusionada que mai, més nerviosa que mai, més feliç mai... i aixina tornaré també, estic segura!

I només un GRÀCIES aixina de gran... t'estime!!

PD: He prescindit de punts finals a aquesta entrada per questions estètiques, ja sabem que els punts finals no son gens bonicos :)!

Comentaris (3)04-11-2011 02:03:59

Morriña

Estar lluny de casa, de la terra, és fotut.

Va a fer un mes que estic fora i ja senc l'enyorança de la gent, dels carrers i de tot un poc.

A canvi m'estàn regalant bons moments, nous amics, noves sensacions, i no em puc queixar.

A 1000km es veu tot des d'una altra perspectiva i he arribat a la conclusió de que quan estàs lluny de la terra és quan realment comences a estimar-la. es quan comences a apreciar-la... però què passarà després? Trobaré a faltar la meua terra d'ací, la gent, els carrers?...

Comentaris (1)09-10-2011 11:01:20

Apocalipsi mental

I ara ací, sola, recolzada al sofà, amb els núvols passejant pel cel i una sensació estranya al cos pense; Per què no anar-me'n i deixar-ho tot, tot? Per què pensar que no pot ser? Per què allunyar-me tant de la realtat que fa por? Per què no enviar-ho tot a fer la mà? Per què?

I no tinc resposta a cap de les preguntes que em passen ara mateixa pel cap, no tinc resposta i no se si vull tindre-la.

Jo també tinc poc...

Comentaris (0)04-09-2011 10:26:47

Adddeeeeuuu

Va sent hora de dir Adeu i eixes coses...

D'acomiadar-se de qui no vols fer-ho i perdre de vista a altres que tenies ganes fa temps. No sé massa bé com sentir-me ni com actuar per a que tot quadre, per a que tots es senten agust. Però si ni tan sols jo se com em senc... son sensacions, ultims dies. Tinc ganes d'anar-me'n però no en tinc, vull viure l'experiència però m'entristeix el deixar ací moltes coses... i molta gent, vull no pensar més enllà i viure el present però és inevitable...

Donar les gràcies sembla tòpic però és necessari. Donar les gràcies per cada moment que hem compartit i per els que ens queden per compartir, i els dies que resten que segur seran molt especials! Gràcies a tots, bonicos i boniques ;)!

Espere, d'ací poc, poder anar ensenyat-vos algo de gallec :)

Vos trobaré molt a faltar...

Comentaris (3)02-09-2011 15:20:17

Pam!

Estat de saturació 100%

Motivació -70%

Supose que és per què és hui... vull pensar que és per què és hui.

No tinc ni tant sols ganes d’explicar, o sí... sinó no estaria ací escrivint-me o escrivint-vos.

Tinc una sensació de sentir-me buida, de no tenir alicient per tenir ganes, de no tenir un dia de descans, però supose que això és la vida, això és el que m’espera.

Estic un poc cansada del món, de la buidor esta meua que s’apodera de la gent dia rere dia... vomitiva societat. No se si estic preparada per a enfrontar-me a tota aquesta manada de lleons enfosquits per les ganes de saciar la seua ignorància.

No tinc ganes de fer-ho...

A vegades voldria poder anar a algun lloc on ningú m’esperarà, on no tinguera que donar explicacions, a evadirme, a pensar... si val la pena!

No és per res i es per tot el general... s’acosten els examens i no els puc preparar com voldria perquè estic treballant, he de buidar el pis de València i estic trista en part per això, ho trobaré molt a faltar... trobaré a faltar moltes coses. No podré descansar ni un dia en tot l’estiu i ni tan sols se si podré celebrar el meu aniversari perquè estaré agoniosa preparant el viatge a Santiago... i ahi estaré melancòlica, trista, nerviosa, amb por.

Tinc ganes d’aquesta nova experiència i pot ser aquest sigui l’únic alicient que li posa sentit a tot aquest estiu, o a tot.

Pot ser quan em pose a llegir açò d’ací a un temps em semble una tonteria... o pot ser no.

És ella i tot.

És l’estimar i odiar-te per fer-ho.

És l’angoixa de gent buida que creu que sap més que ningú de la vida.

És la gent que té com a única preocupació alçar-se del llit.

És incertidumbre.

És indecisió.

És amor no correspost.

És no descans. No dormir el que toca.

És sentir-me trista. Desmotivada. Sense ganes.

I ara pense que estic a punt d’explotar!

Comentaris (0)28-06-2011 01:05:52

Títol

-Digues-ho, digues-ho ja, m’ho hauràs de dir, no?! A que esperes?

-Sóc jo el que desespera, el que trenca l’alba cada matí per un somriure, el que es desviu... el que... Sóc jo el que desespera!!

-I després de tot penses que puc arribar a estimar-te com tu a mi? Abans no has desesperat, no trobava t’estimes cada nit, ni abraçades de benvinguda. Penses que ara hauria de donar-ho tot perquè tu has volgut tornar a començar?

-Sempre he estat començant, sempre, sempre...

-No és cert, sempre has estat esperant un final incert, bordejant el límit de la desgana, de la despreocupació, de no apartar suau els cabells de la cara, de una mirada furtiva, mai has estat per a mi...

Comentaris (0)27-06-2011 02:25:25

Martin Hache

Al final ha sigut Martin Hache, tanta genialitat junta ha fet que la son no vencera...


Deuria d'haver estat dormint fa hores, més o menys quan li ho he dit, quan ens ho hem dit mútuament, quan ella pensava que jo anava a dormir i quan jo sabia que ella mai aniria al llit tant prompte, però així m'ho feia saber per fer-me creure que anàvem totes dues a fer son. Ambdues ens hem mentit, per no fer-nos mal, per fer-nos millor, sense cap mala intenció però ens mentit... Jo no volia més conversa absurda i ella alleugeria converses múltipes absurdes, restant una més... I ara és quan menys son tinc, quan més temps crec que tinc per pensar, per fer-ho i no fer-ho. Per evadir-me. Per tornar a pensar, per tornar a fer-ho.

M'agrada la seua presència, però la d'ella és necèssaria...
m'encanta la seua veu dolca però m'encisa i em fa tremolar les cames la d'ella.
Em distreuen els seus cabells però estaria hores apartant-li els seus de la cara...
De vegades necessite converses absurdes, però ella s'adapta
Necessite una amiga i amb ella la tinc...

"Cuando un hombre se mete en la cama con otro hombre para hacer el amor es igual que con una mujer,
haces todo lo que te da placer, haces y dejas hacer. -Te gustan más los hombres que las mujeres?-
-En general, dices?, No... De que sexo sean en realidad me da igual, es lo que menos me importa,
me puede gustar un hombre tant como una mujer... El placer no está en follar, es igual que con las drogas...

A mi no me atrae un culo, un par de tetas, o una polla asi de gorda... bueno, no es que no me atraigan... claro que me atrean, me encantan... pero no me seducen, me seducen las mentes, me seduce la inteligencia, me seduce una cara y un cuerpo cuando veo que hay una mente que los mueve que vale la pena conocer... Conocer, poseer, dominar, admirar... LA MENTE, HACHE, yo hago el amor con las mentes. ¡Hay que follarse a las mentes!

Apren d'allò que prediques

Estic mig convencuda de que algun dia em deixaran fer-ho!

Ara, volta cap ací, volta cap allà, d'açò si que n'estic segura, m'adormiré... tard o prompte.
Demà de nou dia de treball, monòton, avorrit... amb iaies contant cèntims, bufats comprant bricks de vi, amb castellans amb cara d'angoixa quan els dius el preu de la compra en valencià, i etc...

BONA NIT!

Comentaris (3)21-04-2011 04:12:16

Açò va de cavallers vençuts

Una petita victòria va fer creure els meus cavallers que vencerien la guerra. Una victòria que el bon sabor va deixar als llavis de tots combatents victoriosos, amb la cuirassa intacta i el valor perpetu. Van aconseguir davallar fins l’últim soldat d’aquesta regió, entrellaçaren espases i sentiments de por, mirades evaporades pel suor, per la sang. Feren del maig un gran agost i somreien galopant feliços cap a casa. Ansiosos de calor el seu ritme incrementaren, el desig del que els esperava era més gran que qualsevol victòria al camp de batalla. Bevien sense mesura, oblidaven tot allò passat, cremaven en foc viu les ferides i sense dolor dormien.
Comentaris (1)20-03-2011 15:07:43

Suposadament

Suposadament hi ha coses que em produeixen sentir-me malament, però i si jo no se quines son aquestes coses?

Que he de fer? Ara quasevol cosa la magnifique i pense bogeries de gent boja. I potser estigui tornant-me un poc boja.

A ulls forànis tot és bonic i no hi ha merda al merder més gran.

A ulls de dins el merder s'adorna per que tot sigui més bonic.

Vosaltres sabeu d'aquella bola que un dia anava fent-se gran, i gran i gran, i cada dia més gran. Sí, eixa, eixa. La que un dia va fer "PAAAAAAAAM" i va explotar. Fi.

PD: Bona nit flogcaters demà més i esperem que millor. He de disfressar a Gael de cuiner.

Comentaris (0)07-03-2011 01:20:43

_Viu_

Quan canviem de lloc un moble, la televisió, ens fem un piercing, ens comprem uns pantalons, ens tintem el monyo, llevem una estanteria, etc... ens adaptem a una velocitat vertiginosa al canvis, els asociem com usuals en un parell de dies, com a molt. Pareix que l'adaptació del ser humà és increïble. Per això, convé que apreciem cada moment, que el fet més insignificant sigui una escusa per fer-te treure un somriure. Que amb una caricia et tremole tot el cos de cap a peus. Tenir en compte la quantitat de persones que estan ahi quan algo passa i saber donar les gràcies només per estar sentats al teu costat quan algo va malament. Tocar-te l'esquena i creuar mirades tranquilitzadores. La vida pot ser un llarg sufriment o un plaer efímer, això depen de tu. La possibilitat de no poder gaudir de totes aquestes petites coses et fa recapacitar, pensar un poc més enllà i adonar-te'n que és l'hora, és l'hora de ser feliç, de no preocupar-se d'anar despentinat pel carrer o de si el coixí del sofà està mal col·locat. Aprendre a somriure i a fer somriure, per què de vegades les paraules son la millor medicina per a qualsevol mal. Has de sentir-te bé amb tu mateix, això és primordial, com vas a regalar cap somriure si no en tens cap?

Feu tot allò que sempre heu desitjat fer, per molt boja que sigui la idea.

Balleu en casa, boteu dalt del llit, disfresseu-se sense motiu, ploreu escoltant eixa cançó que tant vos agrada, feu baralles de somriures, viatges, rieu-se del mon, furgeu-se el nas si vos dona la gana, aneu en gorro de llana a l'estiu, si vos abellix, i bueno... feu el que necessiteu fer per ser un poc més feliç, de segur que trauras més d'un somriure. I això, realment això, no té preu.

Comentaris (5)04-03-2011 14:22:12

Perdoneu, però es que, ultimament...

Ultimament m'he sentit desencantada amb tot el que suposadament m'envolta.

No espere res, mai, de ningú. Això és un avantatge per què rebre sense esperar multiplica tot allò positiu que et pugui aportar.

Però, ultimament... m'he sentit desencantada, amb la familia, amb els amics, amb la societat...

Paraules i fets que brollen sense pensar en res, aleatòriament, despreocupadament, per ignorància, però que fan mal.

De vegades, quan rumie al llit, quan encara no dorc... pense en tot un poc, en si la llibertat té un preu, en si els amics realment podran acceptar-ho, en la lluita personal d'un desconegut, en els crits que molesten, en la infàmia del govern, en la cultura cruel del que ells diuen que és nostre país, i no, tots sabem que no ho és, en la utopia del meu país, en la meua llengua, en l'autoproclamació de tolerant de professió, en tenir enemics tan a prop que fa por.

Em dona asco la societat, alhora em done asco jo i tot el que puc/podem arribar a ser/pensar.

Mentre, mantinc la meua lluita interior per poder suportar-me dia rere dia i suportar a aquesta merda de mon.

I sí, segur que hi ha coses bones, però es que... perdoneu però ultimament la merda s'ha fet massa gran i els dies no acompanyen.

Luita per les teues conviccions, per la llibertat, per la teua llengua, pel teu pais, pel que penses, pel que ets, per ells...

Comentaris (7)28-02-2011 02:32:24

SUPORT

Quan el suport és l'unic objectiu fes-lo servir com a única ferramenta per a aconseguir-lo.

Quan el suport és només un acte fes-lo servir com a transmissor.

Quan el suport és feble no hi ha esforç...

però quan el suport és TOT, dona el màxim.

Comentaris (1)31-01-2011 15:00:59

Pàgines: 1234  <>