Quan canviem de lloc un moble, la televisió, ens fem un piercing, ens comprem uns pantalons, ens tintem el monyo, llevem una estanteria, etc... ens adaptem a una velocitat vertiginosa al canvis, els asociem com usuals en un parell de dies, com a molt. Pareix que l'adaptació del ser humà és increïble. Per això, convé que apreciem cada moment, que el fet més insignificant sigui una escusa per fer-te treure un somriure. Que amb una caricia et tremole tot el cos de cap a peus. Tenir en compte la quantitat de persones que estan ahi quan algo passa i saber donar les gràcies només per estar sentats al teu costat quan algo va malament. Tocar-te l'esquena i creuar mirades tranquilitzadores. La vida pot ser un llarg sufriment o un plaer efímer, això depen de tu. La possibilitat de no poder gaudir de totes aquestes petites coses et fa recapacitar, pensar un poc més enllà i adonar-te'n que és l'hora, és l'hora de ser feliç, de no preocupar-se d'anar despentinat pel carrer o de si el coixí del sofà està mal col·locat. Aprendre a somriure i a fer somriure, per què de vegades les paraules son la millor medicina per a qualsevol mal. Has de sentir-te bé amb tu mateix, això és primordial, com vas a regalar cap somriure si no en tens cap?
Feu tot allò que sempre heu desitjat fer, per molt boja que sigui la idea.
Balleu en casa, boteu dalt del llit, disfresseu-se sense motiu, ploreu escoltant eixa cançó que tant vos agrada, feu baralles de somriures, viatges, rieu-se del mon, furgeu-se el nas si vos dona la gana, aneu en gorro de llana a l'estiu, si vos abellix, i bueno... feu el que necessiteu fer per ser un poc més feliç, de segur que trauras més d'un somriure. I això, realment això, no té preu.
