Avui he de mantindre l'alegria, la no-nostalgia, la pasivitat, la perseverància, he de ser freda, distant... però alhora somriure. Mantindre's en el no-res i no caure. Suportar. Si vols quelcom has de romandre, esperar... però sobretot lluitar. Lluitar pels teus somnis, que mai ningú no t'ho lleve per què t'ho haurà llevat tot. A més... que hi ha més bonic que somiar? Imaginar? Pensar?... -Viure? -Pot ser sí, pot ser sigui més bonic viure i no endinsar-nos tant al món dels babaducs... Supose que demà serà millor dia per a això. Dies i dies. Moments i moments, instants però que et poden canviar la vida. I no parlem ja d'aquell amor no correspost o de la mirada furtiva de l'amant o de pedre jugant a pedra paper i tisores... O sí, parlem-hi d'això per que... per a qui té un amor que no li correspon és molt dur en la mesura del seu dolor, al igual que el nen que perd a pedra paper i tisores... però aneu més enllà i segur que eixe amor es queda en no-res i el joc es pot repetir i guanyaràs la pròxima pot ser... avui he de mantindre l'alegria, la no-nostalgia, la pasivitat, la perseverància, he de ser freda... bla bla tot això per a que ella, elles segueixquen dia a dia lluitant amb el que els ha tocat. Que eixe amor de més que una vida trenque barreres i arribe a un final... que de segur, a la fi, serà feliç per a tots. Però ella lluita, lluita dia a dia i no cau, es manté, és ferma, forta, però així tot, de vegades... amb nosaltres es fon i plora... plora... plora i tornar a plorar.
T'ESTIME i T'admire com el primer dia que tot va passar.
Per què ja saps... la lluita, continua.
