Ultimament m'he sentit desencantada amb tot el que suposadament m'envolta.
No espere res, mai, de ningú. Això és un avantatge per què rebre sense esperar multiplica tot allò positiu que et pugui aportar.
Però, ultimament... m'he sentit desencantada, amb la familia, amb els amics, amb la societat...
Paraules i fets que brollen sense pensar en res, aleatòriament, despreocupadament, per ignorància, però que fan mal.
De vegades, quan rumie al llit, quan encara no dorc... pense en tot un poc, en si la llibertat té un preu, en si els amics realment podran acceptar-ho, en la lluita personal d'un desconegut, en els crits que molesten, en la infàmia del govern, en la cultura cruel del que ells diuen que és nostre país, i no, tots sabem que no ho és, en la utopia del meu país, en la meua llengua, en l'autoproclamació de tolerant de professió, en tenir enemics tan a prop que fa por.
Em dona asco la societat, alhora em done asco jo i tot el que puc/podem arribar a ser/pensar.
Mentre, mantinc la meua lluita interior per poder suportar-me dia rere dia i suportar a aquesta merda de mon.
I sí, segur que hi ha coses bones, però es que... perdoneu però ultimament la merda s'ha fet massa gran i els dies no acompanyen.
Luita per les teues conviccions, per la llibertat, per la teua llengua, pel teu pais, pel que penses, pel que ets, per ells...
jajaja faríem una catifa de cossos sense acabar amb to'lo roin que hi ha... Veure més